En aquest projecte es tracta de desenvolupar un petit Centre d'art i Centre de documentació al voltant de l'obra de Joan Hernández Pijuan a la Casa Gran de Folquer i els seus entorns, on l'artista vivia i treballava durant llargues estades. El programa inclou un habitatge unipersonal per a la vídua de l'artista i els seus convidats i dos habitatges per als dos fills de l'artista, independents entre ells però amb espais de trobada familiar.

Els accessos, les escales, els recorreguts i el contacte o separació entre espais són la base d'aquest projecte, el qual intenta aprofitar i donar ús a tots els racons de la Casa Gran de Folquer convertint-la, d'aquesta manera, en una casa de cases.

"Com desitjaries que fos la teva vida en aquest lloc? Tranquil·la, pausada, lliure. Què esperes construir? Un espai acollidor, integrat al paisatge i en relació amb l'arquitectura ja existent. Què és per tu aquest lloc? És nostàlgia, record, reflexió, tranquil·litat, inspiració. Què vols que sigui? No vull canviar-lo.

Aquesta primera posició radical a la qual em vaig aferrar, va sorgir per l'encís que em va provocar el lloc i la masia, el magnífic paratge visitat el matí abans de respondre les preguntes. "No vull canviar-lo" significava introduir tot el programa dins la casa existent, conservant-ne l'exterior, per tal de no modificar la percepció visual. En reflexions posteriors, i analitzant els diferents espais que configuren la masia i el seu entorn, vaig detectar una sèrie d'espais exteriors desafortunats o amb possibilitats: el dipòsit, utilitzat com a terrassa, el pati de l'altre dipòsit i els murs d'una antiga casa enderrocada." Primeres reflexions durant la fase individual del projecte.